LA MES PETITA FAUNA URBANA

Vivim envoltats d'éssers vius, sia al mon vegetal com en el regne animal.El miracle de la vida permet que colonitzin fins a l'últim recó de la Terra una munió d'animals perfectament adaptats al seu entorn.Les ciutats no són una excepció.Les cases i edificis són lloc de refugi i nidificació per a gavines, falcons, xoriguers, orenetes, falciots, pardals, estornells, garses i un llarguíssim etcètera dins de les aus.
Dins dels insectes la varietat es inmensa, i s'hi adapten amb èxit des de vespes a escarabats, mosquits, les omnipresents mosques, formigues, papallones, enfí,  una munió inacabable que segur portaria dies de descriure al complet.
Per il.lustrar l'adaptabilitat dels éssers vius més petits només cal sortir al balcó.En cas de tenir una jardinera més o menys gran com és el meu cas m'assegura l'exit.
Comencem pel món de les omnipresents mosques;no pot faltar la mosca blava(Calliphora vicina. Robineau-Desvoidy, 1830)




(Calliphora vicina. Robineau-Desvoidy, 1830)

Aquesta mosca es tan abundant ara mateix que durant la sessió de fotos a la meva jardinera s´hi aplegaven uns quants exemplars.

Si, com és el cas a la jardinera hi ha alguna planta en floració tenim assegurada la presència d'insectes libadors com és el cas dels sírfids.Avui s´hi aplegaven un mínim  de dos exemplars de, atenció :

Episyrphus balteatus (De Geer, 1776), que al principi s'han mostrat molt nerviosos però després han oferit les millors fotos de la sessió.Aquí en van dues mostres:

Episyrphus balteatus (De Geer, 1776),

Episyrphus balteatus (De Geer, 1776),

Entre els petits depredadors en una jardinera podem trobar els saltícids, que jó amb la molt limitada experiencia que tinc en la identificació d'aranyetes petites apostaria per identificarla com a

Pseudeuophrys cf. lanigera , que és de un tamany tan petit(3mm) que m'ha obligat a retallar la imatge per fer-la adequadament visible.El fons és el del raspall de treure la pols(enlloc d'espantar l'animal s´hi ha pujat al damunt sense por , cosa que m´ha permés de fotografiar-la amb més o menys exit).

Pseudeuophrys cf. lanigera

Cacyreus marshalli

Amb aquesta papallona haurem de tenir com a mínim prevenció, en el meu cas sempre que la veig l'espanto no fos cas que em matés els geranis.Es tracta del temut taladre del gerani Cacyreus marshalli, que, venint des del continent africà està fent estralls a les nostres jardineres.La seva eruga devora per dins els geranis i els acava matant, cosa que em va fer canviar de varietat fins trobar una més aspre per les mandíbules del temut insecte.
 
Fí de la primera part...

UNA DE MOSQUITS...

Aquest es un breu recull dels mosquits que mes habitualment m'he trobat en les meves sortides, però també per casa.

Això m'evita el tenir que anar-los a buscar fora, les cases habitades pels humans són un pol d'atracció natural per a aquests dípters, on hi trobaràn les condicions adients per alimentar-se(de nosaltres) i si tenim algunes plantes, com es el meu cas;disposo d'una jardinera bastant ampla, (que per ella mateixa constitueix un microhabitat on hi trobo formigues, papallones , aranyes..., i ocasionalment o no tant dragons comuns , a mes fan parada diaria pardals i mosquiters .)també hi trobaran refugi ocasional.

El primer veí habitual son aquests quironómids, inofensius i que he ensenyat a les meves filles a no carregar-se'l s.Com es pot veure un dels exemplars presenta les antenes plumoses, deu ésser un mascle i l'altre podria ser una femella.De tota manera si hi ha algun expert que em digui si m'equivoco.

Sota aquestes línies un dels veins mes petits amb que m'he topat.

En aquest cas no hi arribo ni a la família, el seu tamany és minúscul i em va costar molt de fotografiar-los perque no s'estaven quiets,a mes, el fet de fotografiar-los sobre una cortina provoca que el mes mínim corrent d'aire desenfoqui del tot la foto.

I ara ... els que fan mal de veritat, el primer , el famós mosquit tigre(Aedes albopictus)

picant-me a mí mateix...

Per cert, l'any 2005 vaig avisar de la seva preséncia a una font del Montseny;no em van fer cas...



Aedes albopictus



L'altre picador impenintent, sobretot en zones humides es el mosquit de maresma(Aedes caspius)

que reposava tot esperant algun animal o huma desprevinguts plens de sang calentona...

Aedes caspius



LA NIT...

En l'ocas suau del dia  a  l'estiu van cessant les llums fortes i van deixant pas a unes de més suaus, ténues, dèbils però plenes d'una bellesa que omple fins l'ultim reco el nostre iris.
Cessen les suades, i de mica en mica es desperta l'olfacte.El jazmí que fins llavors estava enterrat es revela, ensisador, amb  la primera brisa de la nit.
La nit a la natura es calma , el xiuxiueig constant dels grills, un mussol per aquí un xot que es sent de quan en quan mes enllà.La nit ve d'un dia de calor, xafogós tens i quedem atrapats en ella quan ja veníem esbufegant.

Aixecant la vista, respirem el jazmí i contemplem mil estrelles, la lluna i moltes vegades aquesta pau que gairebé es toca amb les mans...


Però en encendre la llum ... se'ns revel.la un dels habitants de la nit:el dragó comú(Tarentola mauretanica)

I la tecnica?:

Tenia ganes de provar el fer paisatge nocturn en alta sensibilitat i excepte el dragó(400 iso, Nikon 105mm VR i flash) totes les fotos están fetes entre 2000 i 3200 ISO.Aixó no eximeix del trípode però dona accés a tota una gama de llums , i el més important; el  fet de tenir temps d'exposició prou curts(entre 5 i 10s) com per arribar a veure amb claredat les estrelles.

EYES WIDE OPEN ...

I LA MÀQUINA? SEMPRE A PUNT

En excursions i sortides diverses no oblido mai de portar la càmera de fotos amb mí.Moltes vegades la màquina es queda dormint tranquil.lament al fons de la bossa durant tot el dia, i al arribar a casa la feina és treure la motxilla del cotxe savent que la he passejat per res.
Però hi ha ocasions en les que portar càmera et dona les satisfaccions que altres dies no donen, i el quedar com un maniàtic dona els seus fruits.

Es el cas d'aquest conill(Oryctolagus cuniculus) al Vallès Oriental, que s'alimentava tranquil.lament aprop d'una carretera.Una aproximació que al principi va esser molt meticulosa va donar com a resultat 19 fotos decents de l'animal en diverses postures.La llástima es que no portes una óptica un pèl més llarga, cosa que em va obligar a utilitzar el 105 macro mes un teleconvertidor 1.4 i esperar una mica fins que el conill estigues prou  aprop.

MES FOTOS...

Em deixava una papallona, que éssent força habitual , no es menys bonica, la espectacular "Gonepteryx rhamni", i que em va costar una bona feina fins que es va estar quieta.És en aquestes situacions quan s'agraeix un enfoc ràpid i l'estabilitzador óptic, sobretot aquest últim , vist que aquesta foto hagués estat impossible sense el dit mecanisme.

I així mentre uns s'alimenten del nou néctar, d'altres esperen jà la seva oportunitat, amagadets en plantes veines, o sota les fulles, esperant que algun insecte vingui a descansar a prop...

I la nostra "espia" es "Synema globossum" un tomísid pacient que saltará ràpidament si té oportunitat.

I PER FI , L'EXPLOSIO DE VIDA AL MON DELS INSECTES

Començo amb aquesta mosca que va proliferar extraordinariament fa un mes i que es trobava als voltants del "pyrus"  en flor que tinc controlat.Hi havia de dos tamanys, el que aquí represento es el més petit(0.5cm) i em fa l'efecte que és el mascle, essent la femella tres vegades més gran i fosca.Intueixo també que es tracta d'una espècie depredadora i voltaba per allà tot esperant que algun petit insecte desprevingut servís d'àpat.

Pel qué fa al delta del Llobregat les coses no estàn menys interessants i en quant que les plantes comencen a proporcionar aliment els insectes aprofiten  sense demora la oportunitat.

És el cas d'aquest "Oxythyrea funesta", que no perd el temps esperant que les flors de la planta Asphodelus fistulosus " estiguin completament obertes.

Pel que fa a les papallones, que no podien faltar obviament, la mateixa espècie de planta alimentava aquest preciós licenid , el "Callophrys rubi".

Entretant hi ha papallones visibles durant l'hivern i que ara proliferen amb força, és el cas de la conegudíssima "Vanessa atalanta" posada en un "ulmus",un om per entendren's.



Tampoc falten els esfíngids com aquesta "Macroglossum stellatarum" alimentant-se del nèctar de les flors

de"Galactites tomentosa" un card molt habitual arreu.Pel qué es veu la papallona tenia jà un "quilometratge" important i a hores d'ara  ja haurà completat el seu cicle vital

  Surto ara del delta per recordar que els insectes també pateixen  malalties i tenen paràsits com es el cas d'aquest "Bombus agrorum" amb unes excrecències que dificultaven i molt les tasques d'alimentació i adhuc el vol d'aquest animaló(La sèrie de fotos que tinc en les que l'insecte prova d'alimentar-se una vegada i una altra són angunioses). Em temo que són fongs, però si hi ha algú que en sàpiga més que m´ho digui i ho corregiré.

                                   

Signs of Life(2) i després de l'aiguat...

Les Múrgules, si no m'equivoco aquesta és la Morchella deliciosa.De cop i volta han crescut una trentena en un lloc que tinc ben controlat.Hem de saver que aquests bolets poden resultar una mica tòxics si es menjen crus, donat que tenen una toxina hemolítica.la sol.lució es deixar-los assecar, de forma que aquesta toxina quedi anul.lada.Sembla que són delicioses...

Entretant el Corylus  avellana de la anterior foto s'ha espabilat i ja ens treu brots...

Al nivell del terra les coses están ara mateix més que interessants.Aquesta lleguminosa crescut amb força des de fa tres setmanes dona una nota de color als llocs més ombrívols i humits dels camps...
Si baixessim encara més la vista accediríem al món mes petit; i com un bosc encantat ens espera, allà on petits animalons com les especies més petites de formigues, ácars, i  molts altres que aquí es trobarien en la seva dimensió.

Les Molses, el bosc encantat...

En aquells llocs humits i ombrívols les trobarem , ara que están lliures de la febre recolectora nadalenca de la espècie humana.I si ha condicions, es reprodueixen , com a la foto.Tinc que dir que amb el objectiu macro de 105mm no en tenia prou per representar-les, així que he fet servir una anella d'extensio de 36mm, trípode, paciència, etc

Signs of Life

La primavera està lentament fent-se un lloc entre nosaltres.Primer el allargar-se dels dies , després de mica en mica una pujada de les temperatures.També aquest anticicló propi dels ambients mediterranis durant el ple hivern dóna lloc  a un clima mes variable i plujós.Evidentment moltes plantes entenen això com el tret de sortida per iniciar el que constituirà el mes vinent la gran explosió de vida vegetal i animal que es perllongarà fins al juny-juliol, quan la canícula estival apreti de valent.

      

Les primeres en treure el cap són les Violetes(Viola sp) sobre aquestes línies.I es que en ple febrer ja broten en llocs arrecerats.Alguns arbres fruiters com els del genere prunus, pyrus, o malus treuen el cap ja buscant els primers rajos de sol .

Alguns altres arbres han aprofitat també per fer sortir les seves flors durant l'hivern com es el cas d'aquest Corylus avellana amb les seves flors masculines i femenines.(a l'esquerra)



No pot faltar un representant característic del génere Prunus, Prunus dulcis, l'Ametller, que il.lumina visiblement molts marges de camins durant el mes de febrer amb la seva floració, encara que algunes nevades tardanes li poden fer mal.

Entre les plantes pròpies de llocs assolellats trobariem els Agrets(Oxalis pes-caprae) de flor molt vistosa i que creixen formant petites mates.A partir d'ara les càmeres treuràn fum...



Segona part de una sesió hiper productiva

Però començaré ara amb uns visitants que molesten a les aus salvatges.I es que els gats domèstics no han perdut mai els instints depredadors i campen sense control arreu.Aquest buscava algun ocell en el pi del que baixava

                               Curios esturnell , amb la part superior del bec massa desenvolupada...

                              
                               Tallarol cap negre(Sylvia melanocephala), sigma 500 amb convertidor 1.4

Tinc tantes fotos d'ahir que això es només un tast .Gràcies a la branca!!

Una de les sessions més productives últimament.

Ahir , 26-1-2011, va ésser un dia per recordar, a la meva excursioneta habitual a les Filipines es va afegir una sobreproducció del llogaret que tinc a prop de Gavà. Mai havia vist res similar.como he comentat a fotonatura potser era el fet de que la branca on es posaven el ocells estava banyada pel sol, cosa que la feia molt atractiva tenint en compte que estavem a -1,5ºC.En resum ahir en dues hores i mitja vaig fer més de 300 fotos.La cosa va arribar a esser tan exagerada que vaig arribar a tenir CINC merles en una branca de uns 80 cm de llarg.D'aixo no tinc fotos donat que va durar un moment i amb el 500 muntat no hagués sortit rés de bo.
Per si la cosa no fos suficient , la maresma de les Filipines ens va regalar amb la presència d'un Cigne mut(Cygnus olor) a la Vidala, que pujo i dóna el tret de sortida a les fotos d'ahir.

Una sessió productiva o la bellesa invernal de les anàtides(2)

Sota aquestes línies un xarxet i un ànec xiulaire, espècies que no falten mai al delta i que la segona es deixa veure ultimament més a les Filipines(a distància de foto evidentment).

Les dades: el xarxet 1/1250s a f:6.3 amb el 500mm i el xiulaire 1/400s a f:11, 500mm i teleconvertidor 1.4x.

Aquestes fotos testimonien que el delta del Llobregat és un dels millors llocs d'Europa on fotografiar ánecs de superfície.La foto de baix està dedicada al griset,  500mm ,1/1000s a f:6.3