Signs of Life

La primavera està lentament fent-se un lloc entre nosaltres.Primer el allargar-se dels dies , després de mica en mica una pujada de les temperatures.També aquest anticicló propi dels ambients mediterranis durant el ple hivern dóna lloc  a un clima mes variable i plujós.Evidentment moltes plantes entenen això com el tret de sortida per iniciar el que constituirà el mes vinent la gran explosió de vida vegetal i animal que es perllongarà fins al juny-juliol, quan la canícula estival apreti de valent.

      

Les primeres en treure el cap són les Violetes(Viola sp) sobre aquestes línies.I es que en ple febrer ja broten en llocs arrecerats.Alguns arbres fruiters com els del genere prunus, pyrus, o malus treuen el cap ja buscant els primers rajos de sol .

Alguns altres arbres han aprofitat també per fer sortir les seves flors durant l'hivern com es el cas d'aquest Corylus avellana amb les seves flors masculines i femenines.(a l'esquerra)



No pot faltar un representant característic del génere Prunus, Prunus dulcis, l'Ametller, que il.lumina visiblement molts marges de camins durant el mes de febrer amb la seva floració, encara que algunes nevades tardanes li poden fer mal.

Entre les plantes pròpies de llocs assolellats trobariem els Agrets(Oxalis pes-caprae) de flor molt vistosa i que creixen formant petites mates.A partir d'ara les càmeres treuràn fum...



Una de les sessions més productives últimament.

Ahir , 26-1-2011, va ésser un dia per recordar, a la meva excursioneta habitual a les Filipines es va afegir una sobreproducció del llogaret que tinc a prop de Gavà. Mai havia vist res similar.como he comentat a fotonatura potser era el fet de que la branca on es posaven el ocells estava banyada pel sol, cosa que la feia molt atractiva tenint en compte que estavem a -1,5ºC.En resum ahir en dues hores i mitja vaig fer més de 300 fotos.La cosa va arribar a esser tan exagerada que vaig arribar a tenir CINC merles en una branca de uns 80 cm de llarg.D'aixo no tinc fotos donat que va durar un moment i amb el 500 muntat no hagués sortit rés de bo.
Per si la cosa no fos suficient , la maresma de les Filipines ens va regalar amb la presència d'un Cigne mut(Cygnus olor) a la Vidala, que pujo i dóna el tret de sortida a les fotos d'ahir.

Sense mans...

Una foto de Mallerenga blava no té res de particular, molta gent en té.El que fa diferent aquesta presa es el fet de que està feta amb comandament a distància inalambric.

Tinc una menjadora visitada regularment per unes quantes espècies d'ocells.El cas és que l'enclavament ideal per l'equip de fotos no és  precisament perfecte per al fotògraf.La sol.lució és doncs observar des de un altre punt i fer la foto amb el comandament havent preenfocat a la branca.Dit i fet;obviament , l'ocell no es posa sempre on un espera , he tallat caps, ales, potes ...Però  aquesta va sortir bé.

La cara oculta del Massís del Montseny(2)

Una imatge suggerent que per falta de temps no he pogut cuidar més a l'hora de fer la foto, promés està, hi tornaré i en treuré rendiment.La imatge perfecta no existeix, només si funciona.Gràcies al pal que em va fer de trípode tinc la imatge...

La cara oculta del Massís del Montseny.

Alguns ja ho coneixen, encara que el lloc té un accés (desgraciadament)restringit, però una visita val la pena.Per cert,  no és el Pantà de Santa Fe.D'aquesta sortida he recollit algunes imatges de la tardor.Igual les pujo. Eyes wide open...

Comença la migració dels rapinyaires(amb la camara sempre preparada)

Es una època abundosa pel que fa a animals a la que hem d'afegir la bonança climatica i pluviomètrica i que fa que la verdor pròpia de la primavera s'allargui més en el temps fins arribar a "empalmar" amb les primeres tempestes d'agost.Dit això, aquesta magnífica àliga marcenca(Circaetus gallicus) vaguerejava en companyia d'una altra per la vall del Tenes. A la primera passada m'ha enganxat fent tasques de jardineria, a la segona passada no he faltat a la cita.La foto es un retall però ha quedat prou nítida com per ésser publicada.

MACRO! (2)

Es una estació en la que són abundants els licénids, i que trobo ideals per ésser fotografiats.Es el cas d'aquest i que ha permés al objectiu macro de donat el màxim en quant a nitidesa.La primera foto es la papallona en sí.La segona es un retall que permet veure les escates a les ales.
amb aquesta foto vaig suar bastant, no sols per la calor sino perque la papallona girava continuament entorn a sí mateixa mentre libava, fent l la tasca d'enfocar una loteria...

Nikon 105mm macro VR i Nikon D300s --1/500s a f:10 a má alçada.

MACRO!

Dues imatges de dos petits monstres de la natura.Ens trobem sense cap mena de dubte amb superpredadors a petita escala. La primera es una tarántula que caminava a la caça de petits animalons desprevinguts i que em va costar el clavarme totes les pedretes del camí al genoll per treure una foto, encara que fos en posició "acrobática"

L'altra es la prova fefaent de superpredació.Aquesta pobra "Vespula germanica" va ésser reduïda en apenes un minut de intensa lluita i atrapada en aquesta bossa de seda amb un destí mortal...

Unes paraules d'agraiment...

El cas es que el tudó de la foto ha niat a escassos 10 metres del balcó de la casa on passo els caps de setmana, suportant amb estoicitat el xibarri que fa la canalla.Així doncs agraim-li la paciència i la constancia.
Per cert la foto está feta amb objectiu de 500mm i duplicador(en bones condicions surten coses maques).

La següent foto dona fe de que la reproducció va endavant.Haig de dir que el niu es molt difícil de veure i que ha calgut esperar la bona llum per treure una imatge "visible".Les dades 500mm +convertidor 1.4x( a plena obertura), evidentment Nikon D300s i l'indispensable trípode.

Els ambients pirinencs

Les fotos fetes "deprisa y corriendo "  son producte de la inspiracio i de la precipitació a parts iguals.Aquesta foto de Os de Civis, a cavall D'andorra i Catalunya(o Espanya segons es vulgui mirar) reflecteix molt bé les condicions de vida i la llum que els habitants locals veuen durant bona part de l'any.
En podríem dir un pel trista , però alhora plena de magia i misteri...

Sensacions...

Es una de les fotos que em transporta al pirineu, i els que hagueu estat de seguida ho comprendreu;tot caminant un eco que ressona a través dels espadats i rebota i rebota...

I ara una foto pel lluiment.Mascle de Xarxet comú.

Fa uns dies el convertidor 1.4 va patir una desgraciada caiguda i alguns mecanismes van quedar bloquejats, vaig témer el pitjor, una avaria óptica.Res de tot això, havent reparat jo mateix els mecanismes quedava saver si els vidres estaven sans i estalvis...
Aquesta foto ho demostra,les dades pels curiosos---1/250s a f:10