Sobre les meves imatges...

Aquestes imatges no estàn lliures de drets, ja que, no ho oblidem , són resultat d'un esforç i una dedicació.
Si desitges alguna d'elles contacta amb mí...

dimecres, 29 de desembre de 2010

En homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente

Aquesta presentació constitueix el meu homenatge particular al gran referent de molts de nosaltres en el despertar de la conciència mediambiental.Aquest any  que acava es compleixen trenta anys de la seva tràgica mort a Alaska, i que jo només amb tretze anys vaig lamentar profundament.Naturalment, "EL HOMBRE Y LA TIERRA" no serie el mateix sense la seva música particular. He posat la música de Antón García Abril, penso que indispensable, i que completa una sèrie de fotos fetes per mí que no tindrien el mateix  pes.Gràcies.










dilluns, 27 de desembre de 2010

Tormenta el set de setembre ...

De l'any que ja s'acava.Va coincidir que jo en aquell moment no tenia la Nikon D300s per tema d'avaria(solucionat en garantia, i molt ben gestionat pel venedor, ECI, en un mes).I es aquesta una rao que em va acavar de convèncer per tenir sempre una càmera de recanvi.Si hagués venut la D200, aquesta foto no estaria al meu estoc.
Les dades: Nikon D200, trípode , 100 iso , 30 seg. a f:8.

Sense mans...

Una foto de Mallerenga blava no té res de particular, molta gent en té.El que fa diferent aquesta presa es el fet de que està feta amb comandament a distància inalambric.
Tinc una menjadora visitada regularment per unes quantes espècies d'ocells.El cas és que l'enclavament ideal per l'equip de fotos no és  precisament perfecte per al fotògraf.La sol.lució és doncs observar des de un altre punt i fer la foto amb el comandament havent preenfocat a la branca.Dit i fet;obviament , l'ocell no es posa sempre on un espera , he tallat caps, ales, potes ...Però  aquesta va sortir bé.

dijous, 18 de novembre de 2010

I ara la foto final..

Evidenment , i vistes les condicions d'ahir si volia algo diferent o practicable com a mínim era questió de omplir el sensor de la càmera de llum i desprès a casa treballar-la per aconseguir el contrast, saturació i alhora desenfoc que té la toma.
Aíxí doncs, i tenint en compte que la D300s ja fa les fotos més aviat claretes, vaig sobreexposar de 2/3 de eV , i sempre a f:6.3 de apertura.Després de la edició, per cert amb Photoshop CS4(més que suficient per Internet, si vull quelcom més al detall Capture NX) surt aixó...

A vegades...

En ocasions una bona foto s'aconsegueix amb una generosa rafega.Per bé  o per mal jo sóc bastant aficionat a deixar el botó apretat(en paisatge no eh!), i es que tant la D200 com la D300s són máquines bastant preparades per a la acció.Acavo de descobrir el GIF Movie Gear, així que us presento la història de com s'aconsegueix la foto final...  
Polseu sobre la foto!

dimarts, 16 de novembre de 2010

La cara oculta del Massís del Montseny(2)

Una imatge suggerent que per falta de temps no he pogut cuidar més a l'hora de fer la foto, promés està, hi tornaré i en treuré rendiment.La imatge perfecta no existeix, només si funciona.Gràcies al pal que em va fer de trípode tinc la imatge...

La cara oculta del Massís del Montseny.

Alguns ja ho coneixen, encara que el lloc té un accés (desgraciadament)restringit, però una visita val la pena.Per cert,  no és el Pantà de Santa Fe.D'aquesta sortida he recollit algunes imatges de la tardor.Igual les pujo. Eyes wide open...

El vent...

 Fa uns tres anys, només hi havia  aquella sensació desagradable, l'aire tallant i fuetejant la cara, fret, fosc i de cop una llum estranya i tímida, que donà fe de les forces de la natura.Aiguamolls de l'empordà 25-03-2007.

La humitat i la calor sumats al fret fan això...

Si ve aire fret i topa amb la humitat i temperatura del mar , es formen boires com la de la foto.És evident que la foto está tractada però no gaire.La cosa més important va esser subexposar i desprès donar contrast per dibuixar una mica millor els núvols i jà està.Estic buscant alguna precipitació per veure si la puc pujar.
Eyes wide open..
Nikon D200, AFs 80-200 f:2.8 a 145mm, 125iso , 1/3000s a f:9

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Doncs he trobat una foto...

De la época analògica, i em va cridar l'atenció la petitor de la masia en comparació amb aquests cúmuls primaverals.
Les dades pels curiosos Nikon F100, Sigma 400 Apo Macro , Fuji Provia 100, 1/320 f:8 si no recordo malament i com sempre "eyes wide open"

Nuvols, tempestes i fenòmens meteorològics

No tinc gaire idea de meteorologia però em fascinen les formes dels nuvols i com pot arribar a canviar un panorama en pocs moments degut a un fenòmen atmosfèric.
Inauguro doncs la secció, i començaré per ordre cronològic des de que tinc càmera digital(Tinc muntanyes  de diapositives per escanejar i creieu-me em fa mandra de posar-m'hi!)
Aquesta foto va esser feta com moltes altres des de la finestra de casa, que afortunadament m'ofereix una bona perspectiva dels voltants
Les dades pels curiosos: Nikon D70, 1/25s a f:2.8 amb Sigma 28-70 f:2.8 EX----16-04-2005

diumenge, 15 d’agost de 2010

Comença la migració dels rapinyaires(amb la camara sempre preparada)

Es una època abundosa pel que fa a animals a la que hem d'afegir la bonança climatica i pluviomètrica i que fa que la verdor pròpia de la primavera s'allargui més en el temps fins arribar a "empalmar" amb les primeres tempestes d'agost.Dit això, aquesta magnífica àliga marcenca(Circaetus gallicus) vaguerejava en companyia d'una altra per la vall del Tenes. A la primera passada m'ha enganxat fent tasques de jardineria, a la segona passada no he faltat a la cita.La foto es un retall però ha quedat prou nítida com per ésser publicada.

dimarts, 10 d’agost de 2010

MACRO! (2)

Es una estació en la que són abundants els licénids, i que trobo ideals per ésser fotografiats.Es el cas d'aquest i que ha permés al objectiu macro de donat el màxim en quant a nitidesa.La primera foto es la papallona en sí.La segona es un retall que permet veure les escates a les ales.
amb aquesta foto vaig suar bastant, no sols per la calor sino perque la papallona girava continuament entorn a sí mateixa mentre libava, fent l la tasca d'enfocar una loteria...
Nikon 105mm macro VR i Nikon D300s --1/500s a f:10 a má alçada.

MACRO!

Dues imatges de dos petits monstres de la natura.Ens trobem sense cap mena de dubte amb superpredadors a petita escala. La primera es una tarántula que caminava a la caça de petits animalons desprevinguts i que em va costar el clavarme totes les pedretes del camí al genoll per treure una foto, encara que fos en posició "acrobática"

L'altra es la prova fefaent de superpredació.Aquesta pobra "Vespula germanica" va ésser reduïda en apenes un minut de intensa lluita i atrapada en aquesta bossa de seda amb un destí mortal...

Unes paraules d'agraiment...

El cas es que el tudó de la foto ha niat a escassos 10 metres del balcó de la casa on passo els caps de setmana, suportant amb estoicitat el xibarri que fa la canalla.Així doncs agraim-li la paciència i la constancia.
Per cert la foto está feta amb objectiu de 500mm i duplicador(en bones condicions surten coses maques).

La següent foto dona fe de que la reproducció va endavant.Haig de dir que el niu es molt difícil de veure i que ha calgut esperar la bona llum per treure una imatge "visible".Les dades 500mm +convertidor 1.4x( a plena obertura), evidentment Nikon D300s i l'indispensable trípode.

dimecres, 2 de juny de 2010

El caballo de Przewalski, Heuvelmans y la navaja de Ockham


Caballos de Przewalski y Rata de roca laosiana






En una de esas visitas que los amantes de la naturaleza no podemos dejar de hacer al zoo de nuestra ciudad , siempre dedicaremos nuestras miradas a leones, tigres, avestruces, elefantes, animales llamativos y siempre representativos en un zoo.

En el zoo de Barcelona, mi ciudad natal, entrábamos por la puerta donde ahora está el monumento a Félix Rodríguez de la Fuente y , como niños que eramos íbamos directos a los animales más representativos de un zoo.A la entrada estaban animales bastante aburridos.(o eso pensaba yo) algun antílope, ciervos,el onagro y el caballo de Przewalski.( http://es.wikipedia.org/wiki/Equus_ferus_przewalskii)
Pensaba yo que para qué quiero ver caballos y resulta que tenía ante mí un animal único y valiosísimo desde el punto de vista de la evolución.El dicho caballo no es ni más ni menos que el que se representaba en las pinturas rupestres, con lo que no era un caballo cualquiera era una reliquia de otros tiempos en los que en Europa vagaban mamuts, rinocerontes, bisontes, osos de la cavernas etc, a la vez que la entonces joven especie humana.La cuestión es que este animal fue redescubierto para la ciencia por un militar ruso en el siglo XIX y hasta entonces sólo habíamos tenido noticia(al menos en Europa) de él por las pinturas rupestres.
Hay más casos de redescubrimentos sonados, como el el del celacanto(Latimeria chalumnae, que de ser un pez extinguido en la Era secundaria ha resultado tener una amplia distribución por los mares asiaticos.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Coelacanthimorpha)
Otro más , y este sonado y muy reciente , el 18 de abril de 2005 se dio a conocer(en 1998 ya se tenía indicios) el redescubrimiento para la ciencia de la Rata de roca Laosiana(Laonastes aenigmamus ), en Laos, y que se creía extinta desde hace 11 millones de años, concretamente sus restos más recientes databan del Mioceno.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Laonastes_aenigmamus)
(http://www.newscientist.com/article/dn11697-genes-reveal-rock-rats-african-roots.html).
Todo esto nos lleva a replantear nuestros esquemas de la vida en la tierra tal como la conocemos.Cuando se tiene noticias o se realiza una observación de un animal que no acaba de cuadrar el principio que se aplica es el de “la navaja de Ockham”,(http://es.wikipedia.org/wiki/Navaja_de_Ockham) que, aplicado a terminos zoológicos significaría asociar esa observación a la de un animal ya conocido y ampliamente observado.
Por ello , hay muchas observaciones extrañas que pasan desapercibidas o que simplemente se descartan por motivos que yo no alcanzo a conocer, como es el caso del
Lince boreal(Lynx lynx), del que se ha hecho un estudio reciente en los Pirineos con una decena de observaciones fiables y contrastadas(hay muchas más), pero que se ha dado como extinto en esta cordillera.

Bernard Heuvelmans(1916-2001) no fue un científico al uso , dedico toda su vida a perseguir esos animales que la postura oficial de la ciencia considera extintos y que a la gente de a pie tanto fascinan
http://www.bigfootencounters.com/articles/bheuvelmans.htm
Viajó hasta Africa en busca del “Mokele-mbembe”, un supuesto dinosaurio que aún sobreviviría en las selvas del Congo, entre otros lugares y entrevió con Boris Porchnev
la posible supervivencia actual del hombre de Neanderthal en el interior de la Asia más montañosa. Por ello a Heuvelmans no se le podría aplicar el principio de la navaja de Ockham, aunque si se puede decir que fue absolutamente metódico y sistemático con el objeto de que todas sus observaciones fuesen lo más exactas posibles.
Recuerdo ahora unas palabras del anatomista Alan Walker(uno de los descubridores de Homo ergaster en el lago Turkana, Africa, junto con Richard Leakey) http://www.pbs.org/wgbh/evolution/library/07/3/l_073_07.html
http://www.archaeologyinfo.com/homoerectus.htm
 Vendrían a decir estas afirmaciones  que si un sistema de conocimientos no funciona , cambia de planteamientos(no es literal), lo que equivaldría a decir que no hemos de descartar nunca una nueva vía de investigación o un nuevo marco para un fenómeno , observación , o descubrimiento, al que no se le encuentra explicación según los canones establecidos.Las opciones más extravagantes y fantasiosas se vuelven en ocasiones reales y tangibles.

Hasta hace poco se creía y se daba por seguro que nuestra especie y el Hombre de Neanderthal nunca se aparearon , era imposible biológicamente que tuvieran descendencia fértil*, y se ha demostrado que sí , incontestablemente.
Creo que en los próximos años vamos a tener muchas sorpresas, abramos los ojos …
*  Del  libro En Busca de los Neandertales---Cris Stringer, Clive Gamble

dijous, 8 d’abril de 2010

Els ambients pirinencs

Les fotos fetes "deprisa y corriendo "  son producte de la inspiracio i de la precipitació a parts iguals.Aquesta foto de Os de Civis, a cavall D'andorra i Catalunya(o Espanya segons es vulgui mirar) reflecteix molt bé les condicions de vida i la llum que els habitants locals veuen durant bona part de l'any.
En podríem dir un pel trista , però alhora plena de magia i misteri...

dimecres, 24 de març de 2010

Sensacions...


Es una de les fotos que em transporta al pirineu, i els que hagueu estat de seguida ho comprendreu;tot caminant un eco que ressona a través dels espadats i rebota i rebota...

dijous, 25 de febrer de 2010

Una fletxa voladora al delta(2)


Aquí teniu l'altra foto promesa.I es que ahir vaig disfrutar i molt fent foto d'acció.He provat de fotografiar cotxes de carreres, avions etc i no hi ha res tan dificil com a foto d'acció com la fotografia d'aus.Estic convençut de que si un equip de foto arriba a bons resultats en aquesta especialitat, passará de sobres bé en altres modalitats de foto d'acció.
Aquesta foto, com l'altra són sense retall de cap mena.
Els EXIF:1/2500s a F:6.3 -0.3 eV

Una fletxa voladora al delta(1)


Aprofito aquí per mervellarme davant de les prestacions autofocus de la Nikon D300s, i us pujo un parell de fotos de les mes de 400 que vaig fer ahir 24-F :).
Aquesta maquina enfoca a la velocitat del raig i sembla que al meu ja veterà Sigma 500 li haguessin posat un motor d'enfoc turbo.
Enfí aquí va una foto i després hi anirà una altra

dissabte, 20 de febrer de 2010

High Key


Això es producte d'una casualitat.Havent fotografiat uns instants abans un xarxet a contrallum compensant l'exposicio vaig veure la possibilitat de una foto mes aviat curiosa.Al costat hi havia aquest cullerot i estava molt pitjor de llum així que vaig compensar positivament l'exposició i vet aquí el resultat.

dimarts, 16 de febrer de 2010

Nikon D200 vs Nikon D300s , el combat del detall en les imatges(4)


I en la vida real? Ara li toca al conjunt D300s i Sigma 500mm f:4.5 EX HSM.En aquesta foto es pot apreciar el petitíssim avantatge en píxels per a la D300s.Es possible que alguns el considerin suficient.Es pot veure que aquestes lletres fotografiades tenen una mica mes de detall per a la D300s.
On es l'avantatge doncs?
Un autofocus més ràpid i precís i un sensor que es capaç de "veure mes coses" amb la mateixa llum, i petits gadgets com el video i el "live view"...

Nikon D200 vs Nikon D300s , el combat del detall en les imatges(3)


Les coses canvien si deixo que les dues càmeres fagin totes soles.La D300s surt llavors guanyant molt clarament, ja que la D200, que tendeix a subexposar ha engulit en la foscor els detalls menys contrastats.
En conclusió la qualitat d'imatge es superior en la D300s per un conjunt sensor i exposimetre millor ajustats a priori, i que d'entrada son capaços d'enregistrar més detalls sense treballar-los.

Nikon D200 vs Nikon D300s , el combat del detall en les imatges(2)


Ara convindria començar a plantejar diferencies entre les dues càmeres.Donat que he treballat en raw la meva intenció "malsana" ha sigut d'empatar-les i casi ho he aconseguit.
El cas es que la D200 tendeix a subexposar i la d300s no, així que he sobreexposat la imatge de la D200 per tal de igualar les coses.Fet això i aplicant els mateixos paràmetres de revelat digital s'arriba a la foto que us poso i s'aprecia un avantage mínim per la D300s que ha enregistrat una mica més de coses.

Nikon D200 vs Nikon D300s , el combat del detall en les imatges


Enfrontar dues cameres de las que una té 10mpix i l'altra té 12mpix suposa deduir practicament un empat en definició, pero convé matisar i es revelen sempre petites diferencies.
He fotografiat doncs una carta de test iso posant les dues cameres a la seva sensibilitat nominal (d200 a 100iso i d300s a 200 iso).Donat que es tractava de posar al limit el conjunt he allunyat la carta una mica de forma que no omplis la foto.
Es veu un petítíssim avantatge de part de la d300s:al punt 16 la maquina encara veu quelcom i la d200 ja ha quedat enfonsada i la imatge aquí es totalment borrosa.

diumenge, 14 de febrer de 2010

Nikon D200 contra Nikon D300s a 1600 iso


Doncs càmera nova i morbo afegit, qui serà la millor?
Quan es fa una comparativa, s'ha de ésser seriós, per la qual cosa els parámetres de les dues càmeres han de ser el més iguals possibles.He editat amb Nikon Capture NX2 i abans de la presa de fotos he posat les càmeres en el mode més neutre de que disposaven: a la D200 li he posat contrast saturació i nitidesa en "normal" i a la D300s la he posat en mode "neutro", respecte d'aquests paràmetres, les dues cameres sense reducció de soroll activada.
Com es pot veure he enfocat sobre el mateix punt, l'objectiu utilitzat ha sigut el 105 macro VR de Nikon, estabilitzat.Les dades de disparo són 1/45s a f:2.8 per la D300s i 1/40s a f:2.8 per la D200.
La imatge parla per sí sola i la victoria en alta sensibilitat es claríssima pel nou model de Nikon, aportant mólt mes detall.
Es podria pensar que la imatge de la vella camera está desenfocada, doncs rés mes lluny de la realitat donat que la publicada es resultat de varies proves i totes m'han donat el mateix resultat.
Respecte dels colors el balanç de blancs está en "incandescente" en totes dues cameres, i ja podem veure que són diferents totes dues(personalment m'agrada nolt mes la d200).Enfí, mes endavant la definicio pura i dura..

dimecres, 3 de febrer de 2010

I ara una foto pel lluiment.Mascle de Xarxet comú.


Fa uns dies el convertidor 1.4 va patir una desgraciada caiguda i alguns mecanismes van quedar bloquejats, vaig témer el pitjor, una avaria óptica.Res de tot això, havent reparat jo mateix els mecanismes quedava saver si els vidres estaven sans i estalvis...
Aquesta foto ho demostra,les dades pels curiosos---1/250s a f:10

diumenge, 31 de gener de 2010

Sigma 500mm f:4.5 Ex HSM+ Nikon D200


He publicat el test del objectiu amb convertidor.Ara toca el del objectiu a pèl.

Començo per l'autofocus: ràpid i precis amb qualsevol dels sensors, encara que estic segur que un Nikon millorará més encara.

Anem al rendiment óptic.En aquesta imatge comparativa es pot veure una progressió de la qualitat óptica, que en aquestes imatges s'aprecia facilment, encara que es molt mes discret que si portes convertidor 1.4.En pràctica l'objectiu es utilitzable amb qualitat a qualsevol obertura(encara que si volem excel.lencia posem-lo a f:8).De totes maneres les imatges borroses que obtinguem són molt més degudes a un enfoc imprecis(recordem que es un 500 i la mes petita imprecisió d'enfoc implica una imatge borrosa) que a la falta de qualitat òptica.
Fixeu-vos, i donat que és una imatge robada del Fast Stone podeu apreciar el pic dels histogrames respectius, mes petit com més tancat està el diafragma.

Sigma 500 f:4.5 EX HSM, provat amb convertidor Nikon Tc14E-II




Aquesta serie de fotos pretén aclarir les coses sobre l'us d'aquest accessori en cas de ser utilitzat.
A la primera foto feta a la obertura fotomètrica de f:6,3 podem veure que el contrast es prou dèbil i la imatge es una mica boirosa.Això vol dir que en condicions normals no totes les fotos seràn adequades.Jo recomanaria que el motiu no fos gaire lluny sino tindrem problemes de falta de nitidesa.En cas de primers plans no posa gaires problemes.
Les dues següents fotos conformen una progressió evident de la qualitat d'imatge.La obertura F:8 pot esser utilizada amb tranquilitat donat que la qualitat ha fet un bon salt en endavant(jo tanco normalment fins a f:9, un F:stop complet)A f:11 la qualitat es optima en tots el sentits i la combinació objectiu mes convertidor dona el màxim possible opticament(hauria de provar-ho a f:16, algun lloc web afirma que encara progressa una mica més, això mes endavant).
La crítica vindria de la part de la obertura utilitzable, es a dir, un objectiu com un 500mm, que requereix velocitat per treure'n imatges nítides, necessita una obertura màxima plenament utilitzable(parlem del cas amb el 1.4 per no despistar-nos).Així en pràctica em trobo que estic fent servir aquest equip a partir de f:9, cosa que restringeix la seva utilització a llocs on no hi falti la llum, deixant-me molt poc marge de maniobra.De totes maneres amb una màquina digital sempre es pot pujar l'index Iso(en el meu cas fins a 800iso), encara que els amants de la qualitat preferiran de quedar-se a baixos iso i no poder per exemple fotografiar escenes d'acció.

I l'autofocus?, amb la D200, queda restringit al sensor del mig amb bons resultats, amb una perdua de velocitat evident.En conclusió, utilitzable sempre i quan no se li demani rapidesa i precisió a l'hora.Haig de recordar aquí que el convertidor Nikon en principi no pot ésser muntat en aquest objectiu, se l'ha de modificar.(amb la perdua de garantia que suposa)guanyant ventall en els objectius modificables sense perdre avantatges.
L'altra cosa es que aquest convertidor posat així no transmet la obertura resultant sino la del objectiu sol (una obertura fotomètrica de F.6.3 es visualitzada com f:4.5)


Fe d'errors: en la imatge indicada com a f:4.5 la obertura fotometrica es de f:6.3
i havia d'haver-ho. corregit

dimecres, 27 de gener de 2010

Mes foto infrarroja, i aquesta vegada en color.


Partir d'una imatge no infrarroja i modificar-la per que "ho sigui" es ben conegut el sistema.Pero "fabricar-ne" una en color comporta una altra problemàtica.La primera cosa que m'he trobat es que en jugar amb el mesclador de canals, el to i la saturació el detall queda absolutament bufat.La imatge queda absolutament borrosa donat que a la informació colorimètrica li estem demanant massa.
Ara passaré a descriure el mètode que he seguit per aconseguir aquesta foto.
1)-Obrir la foto amb Photoshop, en aquest cas partim d'un raw que faré pujar de tamany fins a 24mp, amb la finalitat de no perdre detall a l'hora de treballar exagerant colors.

2)-El següent pas es anar a "capa" i polsar sobre "duplicar capa", la renombrarem com (per exemple) capa IR.

3)-Treballant sobre aquesta capa(així no perdem el original) entrem de nou a "capa", polsem "nueva capa de ajuste", i anem a "mezclador de canales", donem OK

4)-Posem el vermell a 11%, el vert a 200%, i el vermell(i aixo es orientatiu, ja que es tracta en aquest cas de canviar els colors verts per grocs i que no es tornin gaire taronjas, i saturar al màxim possible els blaus i cians) a -60%.

5)-I aquí comencen les diferències amb el mètode pel blanc i negre, enlloc de polsar monocromo en el mesclador de canals donem "OK"

6)-Ara toca canviar el tamany de la imatge, en el meu cas la he baixat fins als 6Mp, de forma que la perdua de detall quedi compensada per l'empetitiment de la imatge.

7)-Guardem la imatge(si es en JPG amb poca compressió), renombrant-la i tormem a obrir-la.

8)-Anem a imagen-ajustes-tono/saturación i editem per separat els cians o blaus(segons sigui la foto, s'ha provar sobre la marxa) i els grocs, jugant amb el tó per acavar d'ajustar la imatge i amb el contrast per donar-li densitat.

Et voilà...

dilluns, 25 de gener de 2010


I ara una altra.Fonts del Llobregat...

Fotografia infrarroja


A través de diversos tutorials, a Youtube se'n troben molts he practicat fotografia infrarroja.De totes maneres el resultat no es del tot convincent i no es, evidentment del nivell de una càmara modificada o bé una analògica anb pel.lícula infrarroja.Llavors me les he hagut d'empescar per arribar als resultats o aproximar-me als resultats que he vist.Al procediment de Photoshop de crear una capa i una d'ajust i jugar amb el mesclador de canals per regular colors, he hagut de treballar amb brillo, contrast i enfoc en etapes successives.I per divertir-me, una mica de color.

dimarts, 19 de gener de 2010

Més Banyoles


Un reflexe , una llum, un lloc on descansar i perdre la vista, respira...

I al costat de Banyoles, l'ermita de Santa Maria de Porqueres

Ah , el llac de Banyoles...


Em sembla que tot el que tingui una màquina de fer fotos i tingui una mica de sensibilitat considera Banyoles com un bon destí.Totes les vegades que he anat
n'he fet unes quantes de fotos...

Sssshhht!


Aquesta foto no es podia fer, però aprofitant um momentet, vaig disparar.
Es l'interior de la catedral de Girona.

Aquesta foto mereix un comentari apart per la dificultat tecnica que suposa.El fet es que la torre de l'esglèsia del fons es massa il.luminada i impedeix una exposicio equilibrada de la foto.O queda bé la torre (i la resta fosc), o be la resta queda ben exposada i la torre cremada o en el límit.En aquest cas Nikon Capture Nx m'ha ajudat a salvarla.(si no hagués editat el negatiu digital , impossible).

Panorama sobre el riu

Fer una panoràmica ben feta i enganxant moltes fotos resulta complicadíssim(perque es tenen que agafar molts punts de referència), pero sempre existeix la possibilitat d'enganxar-ne un parell o tres i fer-ho rotant la cámara.Això sí, millor que no sigui amb gran angular(tot i que els programes actuals ho permeten).
Aquesta imatge reuneix uns 18 megapíxels...



Girona a principis de desembre.


La part del pont sobre el riu de girona sempre resulta extremadament fotogènica, i una visita a aquesta ciutat sempre mereix que porti la càmara de fotos.En aquesta serie veureu la meva visio personal quan es feia fosc(el millor moment per fotografiar una ciutat podria ésser aquest)

Benvinguts

Benvinguts a tots el que vegin aquesta pagina.En aquest blog provaré d'expressar les meves inquietuds i sobretot pujar fotografies que no tenen perqué ésser de Natura, encara que és la meva branca principal.