LA NIT...

En l'ocas suau del dia  a  l'estiu van cessant les llums fortes i van deixant pas a unes de més suaus, ténues, dèbils però plenes d'una bellesa que omple fins l'ultim reco el nostre iris.
Cessen les suades, i de mica en mica es desperta l'olfacte.El jazmí que fins llavors estava enterrat es revela, ensisador, amb  la primera brisa de la nit.
La nit a la natura es calma , el xiuxiueig constant dels grills, un mussol per aquí un xot que es sent de quan en quan mes enllà.La nit ve d'un dia de calor, xafogós tens i quedem atrapats en ella quan ja veníem esbufegant.

Aixecant la vista, respirem el jazmí i contemplem mil estrelles, la lluna i moltes vegades aquesta pau que gairebé es toca amb les mans...


Però en encendre la llum ... se'ns revel.la un dels habitants de la nit:el dragó comú(Tarentola mauretanica)

I la tecnica?:

Tenia ganes de provar el fer paisatge nocturn en alta sensibilitat i excepte el dragó(400 iso, Nikon 105mm VR i flash) totes les fotos están fetes entre 2000 i 3200 ISO.Aixó no eximeix del trípode però dona accés a tota una gama de llums , i el més important; el  fet de tenir temps d'exposició prou curts(entre 5 i 10s) com per arribar a veure amb claredat les estrelles.

EYES WIDE OPEN ...