PRIMAVERA...després de les plujes.

Evidentment, l'aigua va arribar just a temps quan ja s'esperava una primavera seca.En el cas del macro que es el tema que m'ocupa no he vist des de fa temps una explosió de vida similar i tan sincronitzada amb l'arribada de la tan preuada aigua.

Per il.lustrar el fenòmen el més adient seria que rendís homenatge a la culpable de tot això:

En ocasions ha sigut excessiva, però diuen que mai plou al gust de tothom.Aquest excés però ha omplert una piscina a mig acavar que la crisi ha deixat abandonada.La natura es sàvia i treu profit de les aigues estancades colonitzant-les com es el cas d'aquest gripau(Bufo bufo) .A hores d'ara puc dir que te molts mes companys que omplen moltes tardes amb els seus cants.

Bufo bufo



Des del punt de vista vegetal i arran de terra la explosió mes important ha sigut la de les gramínees i les lleguminoses, que omplen amb les seves vistoses flors racons i vores de camins.Dues liliàcees s'emporten el premi fotogràfic per la seva bellesa floral.Es tracta de Muscari comosum i de Muscari neglectum, que broten amb pocs dies de diferència en el mateix tros de terra:



Muscari comosum




Muscari neglectum







Evidentment i com no podia ser d'una altra manera  insectes i aràcnids aprofiten de seguida l'explosió vegetal per posar en marxa el seu cicle vital.No donaré en aquest cas noms científics.










 Aquest es el retall de la foto anterior i com es pot veure si les coses es posen de cara la nitidesa es impecable...



I encara que sembli mentida , tot això està fet en un requadre de uns pocs metres quadrats.Aquí el 105 macro s'ha portat com s'esperava d'ell i totes les fotos tenen una nitidesa per caure d'esquena.Obviament, és molt el temps emprat en fer les fotos, i quan no es en posició acrobàtica es estirat a terra i no sempre surt tot a la primera , però amb l'explosió de vida que encara dura se m'han presentat mes de dues ocasions per espècie...

Tinc moltes mes fotos però aquestes han passat el tall, i no sempre per questions de qualitat simplement per número 

Un dia que podia acavar malament però...

Delta del Llobregat , avui 20 de març , l'aire entrava revolucionat pels forats dels observatoris de les Filipines.L'ambient era desagradable,  tenia sensació de fret , el canyis colpejava amb força les parets i el sostre de l'aguait, fent que semblés que havia de volar d'un moment a l'altre.
Les llums, canviants i estranyes han donat però un parell d'oportunitats .
La primera es aquest capó reial (Plegadis falcinellus) que seguit de cinc companys mes anava i venia cap a les proximitats de l'observatori.Han calgut varies oportunitats per tenir una bona foto, donat que el soroll del canyis en picar a l'aguait els espantava.(Aquí el problema era veure'ls per les escletxes que deixaven els finestrons tancats de l'observatori.).Una vegada a tir col.locant el teleconvertidor surt això...

Plegadis falcinellus

L'altre "company" que s'ha presentat avui es aquest flamenc(Phoenicopterus ruber) i que obviament no ha requerit de cap accessori òptic per apropar una mica més la imatge.Aquí la questió era que no em quedes massa gran.La veritat es que s´ha ofert poc per fer-li fotos, i recordo velles imatges meves(d'aquelles que dormen en el disc dur "malalt") molt millors que aquesta però ens haurem de conformar...

Phoenicopterus ruber.

Llàstima de les anelles, i he de dir que les potes tallades en la foto ho estaven en l'aigua., pecata minuta doncs.

Després d'unes poques fotos més ha calgut refugiar-se i guardar l'equip les condicions eren ja massa desfavorables per fer fotografies i quasi per observar ocells , avui molt abundants.

And the Oscar goes to... Volver a empezar

Així es, fa anys que em dedico a fer fotos i ja havia pres mesures però mai estem fora de perill i ho he perdut tot en digital.Sempre diuen que es te que fer còpia de seguretat de les nostres imatges i un bon dia fa ara un any em vaig decidir a comprar un nou disc dur per salvaguardar tantes hores de feina. Formatejat i en caixa, preparat per rebre fotos i.... clec clec clec, el vell va decidir de no treballar mes en aquell instant.
Mentre el vell espera per passar per una empresa especialitzada en recuperar dades, que recordem sempre cobren un bon diner per la seva feina, jo torno a començar... A començar com si fos de zero.

Les fotos que pujaré son les últimes  i alguna recuperada de les tarjes amb el corresponent software i d'altres  que  es van salvar per estar en el "lloc equivocat".

Es el cas d'aquesta xinxe , que , com un  polissó, va arribar en un menat de bledes.Dit i fet ;sessió fotográfica i pas cap a la posteritat.Es ben probable que l'artista ja no estigui entre nosaltres.La foto té mes d'un any.

La foto que ve a continuació estava com fóssil en una tarja de memòria, tot esperant que el software de recuperació de imatges la tornes a veure.Es tracta d'un caiman d'ulleres(Caiman crocodilus)típic de l'Amazonia.La imatge demostra que a mes de a  la natura es poden fer fotos en entorns controlats.La cosa es que el fons quedi difuminat o en certa manera anul.lat. Es important precisament per això també tenir un objectiu amb una obertura màxima gran; la foto es va fer amb el Nikon Afs 80-200mm f:2.8, a f:4,5, subexposant -1,33 eV(així també marxa el fons donat que estem enfosquint el resultat final).

El toc de gràcia el va posar el vidre en el que vaig recolzar l'objectiu, i es que amb mig segon d'exposició i a ma era impossible que sortís quelcom "potable".



Caiman crocodilus



La subseguent feina era tornar a començar amb la fauna, es a dir tornem al Delta.

La primera cosa que es troba per abundància son els ánecs, vist que "no tenia fotos d'anecs" aquest collvert va ésser la primera "víctima".Si hi afegim que era(i encara gairebe es) hivern aquest mascle es va presentar amb el plomatge tot nou, lluent el seu màxim esplendor.Atesa la llum que hi havia, la questió era tenir nitidesa, vaig usar el teleconvertidor 1.4 i tancar el diafragma fins a f:11(equivalent).1/200s amb trípode. Voilà.



Anas plathyrynchos



Gallinula chloropus

Evidentment d'animals com les polles d'aigua "no tenia fotos"; tornem-hi.Obviament una cosa que no he perdut és saver on trobar la fauna.La cosa es posa molt més fàcil.Aquí la composició també demanava el teleconvertidor, si més no per tal de que no quedés gaire petita, es a dir  Nikon D300s+500mm+tc14+trípode.
Una setmana després vaig decidir de tornar pel mateix lloc i voilà, polla blava encara que la llum no acompanyava tant la foto va quedar com amb un aire mes intimista.

I així de mica en mica el meu arxiu creix de nou tot esperant ...



LA MES PETITA FAUNA URBANA

Vivim envoltats d'éssers vius, sia al mon vegetal com en el regne animal.El miracle de la vida permet que colonitzin fins a l'últim recó de la Terra una munió d'animals perfectament adaptats al seu entorn.Les ciutats no són una excepció.Les cases i edificis són lloc de refugi i nidificació per a gavines, falcons, xoriguers, orenetes, falciots, pardals, estornells, garses i un llarguíssim etcètera dins de les aus.
Dins dels insectes la varietat es inmensa, i s'hi adapten amb èxit des de vespes a escarabats, mosquits, les omnipresents mosques, formigues, papallones, enfí,  una munió inacabable que segur portaria dies de descriure al complet.
Per il.lustrar l'adaptabilitat dels éssers vius més petits només cal sortir al balcó.En cas de tenir una jardinera més o menys gran com és el meu cas m'assegura l'exit.
Comencem pel món de les omnipresents mosques;no pot faltar la mosca blava(Calliphora vicina. Robineau-Desvoidy, 1830)




(Calliphora vicina. Robineau-Desvoidy, 1830)

Aquesta mosca es tan abundant ara mateix que durant la sessió de fotos a la meva jardinera s´hi aplegaven uns quants exemplars.

Si, com és el cas a la jardinera hi ha alguna planta en floració tenim assegurada la presència d'insectes libadors com és el cas dels sírfids.Avui s´hi aplegaven un mínim  de dos exemplars de, atenció :

Episyrphus balteatus (De Geer, 1776), que al principi s'han mostrat molt nerviosos però després han oferit les millors fotos de la sessió.Aquí en van dues mostres:

Episyrphus balteatus (De Geer, 1776),

Episyrphus balteatus (De Geer, 1776),

Entre els petits depredadors en una jardinera podem trobar els saltícids, que jó amb la molt limitada experiencia que tinc en la identificació d'aranyetes petites apostaria per identificarla com a

Pseudeuophrys cf. lanigera , que és de un tamany tan petit(3mm) que m'ha obligat a retallar la imatge per fer-la adequadament visible.El fons és el del raspall de treure la pols(enlloc d'espantar l'animal s´hi ha pujat al damunt sense por , cosa que m´ha permés de fotografiar-la amb més o menys exit).

Pseudeuophrys cf. lanigera

Cacyreus marshalli

Amb aquesta papallona haurem de tenir com a mínim prevenció, en el meu cas sempre que la veig l'espanto no fos cas que em matés els geranis.Es tracta del temut taladre del gerani Cacyreus marshalli, que, venint des del continent africà està fent estralls a les nostres jardineres.La seva eruga devora per dins els geranis i els acava matant, cosa que em va fer canviar de varietat fins trobar una més aspre per les mandíbules del temut insecte.
 
Fí de la primera part...

UNA DE MOSQUITS...

Aquest es un breu recull dels mosquits que mes habitualment m'he trobat en les meves sortides, però també per casa.

Això m'evita el tenir que anar-los a buscar fora, les cases habitades pels humans són un pol d'atracció natural per a aquests dípters, on hi trobaràn les condicions adients per alimentar-se(de nosaltres) i si tenim algunes plantes, com es el meu cas;disposo d'una jardinera bastant ampla, (que per ella mateixa constitueix un microhabitat on hi trobo formigues, papallones , aranyes..., i ocasionalment o no tant dragons comuns , a mes fan parada diaria pardals i mosquiters .)també hi trobaran refugi ocasional.

El primer veí habitual son aquests quironómids, inofensius i que he ensenyat a les meves filles a no carregar-se'l s.Com es pot veure un dels exemplars presenta les antenes plumoses, deu ésser un mascle i l'altre podria ser una femella.De tota manera si hi ha algun expert que em digui si m'equivoco.

Sota aquestes línies un dels veins mes petits amb que m'he topat.

En aquest cas no hi arribo ni a la família, el seu tamany és minúscul i em va costar molt de fotografiar-los perque no s'estaven quiets,a mes, el fet de fotografiar-los sobre una cortina provoca que el mes mínim corrent d'aire desenfoqui del tot la foto.

I ara ... els que fan mal de veritat, el primer , el famós mosquit tigre(Aedes albopictus)

picant-me a mí mateix...

Per cert, l'any 2005 vaig avisar de la seva preséncia a una font del Montseny;no em van fer cas...



Aedes albopictus



L'altre picador impenintent, sobretot en zones humides es el mosquit de maresma(Aedes caspius)

que reposava tot esperant algun animal o huma desprevinguts plens de sang calentona...

Aedes caspius



LA NIT...

En l'ocas suau del dia  a  l'estiu van cessant les llums fortes i van deixant pas a unes de més suaus, ténues, dèbils però plenes d'una bellesa que omple fins l'ultim reco el nostre iris.
Cessen les suades, i de mica en mica es desperta l'olfacte.El jazmí que fins llavors estava enterrat es revela, ensisador, amb  la primera brisa de la nit.
La nit a la natura es calma , el xiuxiueig constant dels grills, un mussol per aquí un xot que es sent de quan en quan mes enllà.La nit ve d'un dia de calor, xafogós tens i quedem atrapats en ella quan ja veníem esbufegant.

Aixecant la vista, respirem el jazmí i contemplem mil estrelles, la lluna i moltes vegades aquesta pau que gairebé es toca amb les mans...


Però en encendre la llum ... se'ns revel.la un dels habitants de la nit:el dragó comú(Tarentola mauretanica)

I la tecnica?:

Tenia ganes de provar el fer paisatge nocturn en alta sensibilitat i excepte el dragó(400 iso, Nikon 105mm VR i flash) totes les fotos están fetes entre 2000 i 3200 ISO.Aixó no eximeix del trípode però dona accés a tota una gama de llums , i el més important; el  fet de tenir temps d'exposició prou curts(entre 5 i 10s) com per arribar a veure amb claredat les estrelles.

EYES WIDE OPEN ...

I LA MÀQUINA? SEMPRE A PUNT

En excursions i sortides diverses no oblido mai de portar la càmera de fotos amb mí.Moltes vegades la màquina es queda dormint tranquil.lament al fons de la bossa durant tot el dia, i al arribar a casa la feina és treure la motxilla del cotxe savent que la he passejat per res.
Però hi ha ocasions en les que portar càmera et dona les satisfaccions que altres dies no donen, i el quedar com un maniàtic dona els seus fruits.

Es el cas d'aquest conill(Oryctolagus cuniculus) al Vallès Oriental, que s'alimentava tranquil.lament aprop d'una carretera.Una aproximació que al principi va esser molt meticulosa va donar com a resultat 19 fotos decents de l'animal en diverses postures.La llástima es que no portes una óptica un pèl més llarga, cosa que em va obligar a utilitzar el 105 macro mes un teleconvertidor 1.4 i esperar una mica fins que el conill estigues prou  aprop.