Sobre les meves imatges...

Aquestes imatges no estàn lliures de drets, ja que, no ho oblidem , són resultat d'un esforç i una dedicació.
Si desitges alguna d'elles contacta amb mí...

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Les llums d'una tempesta amb... premi

Sense sortir de casa , avui era una dia de visita familiar i com moltes altres vegades al tornar he mirat el cel .
Cada tarda el Sol ens dóna un espectacle de llums màgique que , no per ésser habituals per mí deixen de perdre el seu interès.
La cosa es que un ratet agradable m'ha permés d'ésser espectador d'un fenòmen últimament frequent.
La cosa començava així des del punt de vista fotogràfic:


    De fet en el moment en que he fet les fotos això s'havia de dir "Un passeig pels núvols" però al passejar la vista d'un costat a l'altre he vist... I la cosa ha canviat radicalment; aquest cumulonimbus creixent en vertical i molt ràpidament m'han fet pensar que potser tindríem espectacle...





Aquest ràpid creixement, l'enfosquiment súbit del cel , de cop (ja ho sé es feia de nit i la llum ja escassejava...) i que jo he vist com començaven a correr els núvols han donat com a resultat això, una mànega que corria ràpidament en direcció Nord-Est aproximadament.
El resultat fotogràfic no es gaire bo des del punt de vista qualitatiu però s'ho val per tal de veure la manega.
No tenia el trípode a ma, no vull pujar mes enllà de 800 iso,i a mes , per tal de tenir una imatge mes atractiva he subexposat aproximadament -0.7eV.
Les consequències han sigut que al revelar el raw i aclarir les parts fosques de la foto... imatge granul.lada, però malgrat tot amb una definició dels detalls adequada(no tinc excusa si les fotos que m'han sortit nítides no em queden brutals tenint un 80-200 2.8 AFs de Nikon).La mànega:


Evidentment l'ambient sota els núvols s'ha enfosquit molt però a sobre el cel encara era clar, creant dos ambients estranys, a baix era de nit i a dalt de dia...




I pel que sembla aquests aiguats han tingut consequències negatives a la comarca del Maresme, on una vegada mes la riera s´ha desbordat a Arenys de Munt, emportant-se uns quants cotxes...



dijous, 25 d’octubre de 2012

Epoca de pluges per fí!

Feia molts mesos que no plovia amb quantitats que es poguessin dir "acceptables" i aquest mes doctubre de 2012 en està compensant una mica el terreny perdut.
El medi natural patia un estrès hídric apreciable, i entre l'entorn vegetal molts  exemplars i obviament unes quantes espècies no han passat la  "prova de tall".Les plantes que han quedat, i això sovintejarà cada cop més, són les que sobreviuen a aquestes sequeres estacionals, i evidentment serán les de climes més arids i alhora calids.
Com a prova poso aquesta imatge de prop de Camprodon el 7 d'agost passat(recordem que la comarca de La Garrotxa sol tenir una pluviositat que ronda els 1000 mm anuals, i destaca pel seu verdor ) i encara havia de passar temps...
Com amant de la fotografia en macro, aquest any ha sigut més escàs en insectes tan en quantitat com en varietat, i es que la falta d'aigua es nota a tots els nivells.Jà des del balcó de casa els últims núvols que han donat bones fotos provenen ni més ni menys que del mes d'abril!





Així doncs el mes d'octubre(i jo crec que segueix desgraciadament la mateixa tònica que l'any passat) ha vingut acompanyat de pluges constants i de moment molt benvingudes.
Són aquestes perturbacions que entren de l'Atlàntic però del sud càlides i carregades d'humitat de forma que no atravessen sempre la península ibèrica , arribant en plena forma fins aquí...
Unes imatges...







I per donar més dinamisme en animació GIF




diumenge, 26 d’agost de 2012

Mes de 55 milions de píxels ... Però(uf)

Aquesta és una panoràmica de una de les valls  , en concret la que enclota L'Hospitalet prés l'Andorra(França), que culminen a unes alçades de al voltant de 2600m. Vist que amb 12 megapíxels no tenia prou vaig decidir de fer una composició panoràmica amb cinc imatges enganxades.Senzill; per evitar problemes de llum tals com que el cel em quedes de diferent tò en cadascuna de les imatges vaig reglar la màquina en manual i tenint en compte la zona que primer mirarem (medeixo amb el fotòmetre la zona i poso la mateixa velocitat i diafragma per totes).Per  evitar de perdre píxels a l'hora de enganxar les imatges vaig triar una focal de 38mm(s 'ha de triar 35 o més per un sensor APS-C  per Nikon D7000, D300s, Canon Eos 60d, 7d, etc o de 50 mm o més per les cámeres de sensor 24x36 (Canon EOS 5D, Nikon D700,800, etc), així evitava la distorsió que tenen els grans angulars.
El problema es que a l'esquerra de la imatge veiem un puntet al cel , i per sobre dels arbres en primer pla fum.Es un incendi que ha cremat gran part de l'esquerra de la imatge i el puntet es un helicòpter provant d'apagar el foc.Aquí us poso la segona imatge, en que es veu l'aparell en questió treballant...
SEQUERA.No n'aprendrem mai.Ens poden dir que és a causa de la variabilitat del clima, però la raça humana ens estem carregant el planeta, mes calor , menys pluges, i com és el cas un incendi en cotes de més de 2000 m d'alçada.


La panorámica de 55 megapíxels...
 

 


el zoom fatídic...INCENDI

dilluns, 28 de maig de 2012

PRIMAVERA...després de les plujes.

Evidentment, l'aigua va arribar just a temps quan ja s'esperava una primavera seca.En el cas del macro que es el tema que m'ocupa no he vist des de fa temps una explosió de vida similar i tan sincronitzada amb l'arribada de la tan preuada aigua.
Per il.lustrar el fenòmen el més adient seria que rendís homenatge a la culpable de tot això:



En ocasions ha sigut excessiva, però diuen que mai plou al gust de tothom.Aquest excés però ha omplert una piscina a mig acavar que la crisi ha deixat abandonada.La natura es sàvia i treu profit de les aigues estancades colonitzant-les com es el cas d'aquest gripau(Bufo bufo) .A hores d'ara puc dir que te molts mes companys que omplen moltes tardes amb els seus cants.
Bufo bufo

Des del punt de vista vegetal i arran de terra la explosió mes important ha sigut la de les gramínees i les lleguminoses, que omplen amb les seves vistoses flors racons i vores de camins.Dues liliàcees s'emporten el premi fotogràfic per la seva bellesa floral.Es tracta de Muscari comosum i de Muscari neglectum, que broten amb pocs dies de diferència en el mateix tros de terra:



Muscari comosum


Muscari neglectum







Evidentment i com no podia ser d'una altra manera  insectes i aràcnids aprofiten de seguida l'explosió vegetal per posar en marxa el seu cicle vital.No donaré en aquest cas noms científics.
















 Aquest es el retall de la foto anterior i com es pot veure si les coses es posen de cara la nitidesa es impecable...







I encara que sembli mentida , tot això està fet en un requadre de uns pocs metres quadrats.Aquí el 105 macro s'ha portat com s'esperava d'ell i totes les fotos tenen una nitidesa per caure d'esquena.Obviament, és molt el temps emprat en fer les fotos, i quan no es en posició acrobàtica es estirat a terra i no sempre surt tot a la primera , però amb l'explosió de vida que encara dura se m'han presentat mes de dues ocasions per espècie...
Tinc moltes mes fotos però aquestes han passat el tall, i no sempre per questions de qualitat simplement per número 

dimarts, 20 de març de 2012

Un dia que podia acavar malament però...

Delta del Llobregat , avui 20 de març , l'aire entrava revolucionat pels forats dels observatoris de les Filipines.L'ambient era desagradable,  tenia sensació de fret , el canyis colpejava amb força les parets i el sostre de l'aguait, fent que semblés que havia de volar d'un moment a l'altre.
Les llums, canviants i estranyes han donat però un parell d'oportunitats .
La primera es aquest capó reial (Plegadis falcinellus) que seguit de cinc companys mes anava i venia cap a les proximitats de l'observatori.Han calgut varies oportunitats per tenir una bona foto, donat que el soroll del canyis en picar a l'aguait els espantava.(Aquí el problema era veure'ls per les escletxes que deixaven els finestrons tancats de l'observatori.).Una vegada a tir col.locant el teleconvertidor surt això...



Plegadis falcinellus

L'altre "company" que s'ha presentat avui es aquest flamenc(Phoenicopterus ruber) i que obviament no ha requerit de cap accessori òptic per apropar una mica més la imatge.Aquí la questió era que no em quedes massa gran.La veritat es que s´ha ofert poc per fer-li fotos, i recordo velles imatges meves(d'aquelles que dormen en el disc dur "malalt") molt millors que aquesta però ens haurem de conformar...


Phoenicopterus ruber.

Llàstima de les anelles, i he de dir que les potes tallades en la foto ho estaven en l'aigua., pecata minuta doncs.
Després d'unes poques fotos més ha calgut refugiar-se i guardar l'equip les condicions eren ja massa desfavorables per fer fotografies i quasi per observar ocells , avui molt abundants.




dissabte, 17 de març de 2012

And the Oscar goes to... Volver a empezar

Així es, fa anys que em dedico a fer fotos i ja havia pres mesures però mai estem fora de perill i ho he perdut tot en digital.Sempre diuen que es te que fer còpia de seguretat de les nostres imatges i un bon dia fa ara un any em vaig decidir a comprar un nou disc dur per salvaguardar tantes hores de feina. Formatejat i en caixa, preparat per rebre fotos i.... clec clec clec, el vell va decidir de no treballar mes en aquell instant.
Mentre el vell espera per passar per una empresa especialitzada en recuperar dades, que recordem sempre cobren un bon diner per la seva feina, jo torno a començar... A començar com si fos de zero.
Les fotos que pujaré son les últimes  i alguna recuperada de les tarjes amb el corresponent software i d'altres  que  es van salvar per estar en el "lloc equivocat".

Es el cas d'aquesta xinxe , que , com un  polissó, va arribar en un menat de bledes.Dit i fet ;sessió fotográfica i pas cap a la posteritat.Es ben probable que l'artista ja no estigui entre nosaltres.La foto té mes d'un any.







La foto que ve a continuació estava com fóssil en una tarja de memòria, tot esperant que el software de recuperació de imatges la tornes a veure.Es tracta d'un caiman d'ulleres(Caiman crocodilus)típic de l'Amazonia.La imatge demostra que a mes de a  la natura es poden fer fotos en entorns controlats.La cosa es que el fons quedi difuminat o en certa manera anul.lat. Es important precisament per això també tenir un objectiu amb una obertura màxima gran; la foto es va fer amb el Nikon Afs 80-200mm f:2.8, a f:4,5, subexposant -1,33 eV(així també marxa el fons donat que estem enfosquint el resultat final).
El toc de gràcia el va posar el vidre en el que vaig recolzar l'objectiu, i es que amb mig segon d'exposició i a ma era impossible que sortís quelcom "potable".


Caiman crocodilus



La subseguent feina era tornar a començar amb la fauna, es a dir tornem al Delta.
La primera cosa que es troba per abundància son els ánecs, vist que "no tenia fotos d'anecs" aquest collvert va ésser la primera "víctima".Si hi afegim que era(i encara gairebe es) hivern aquest mascle es va presentar amb el plomatge tot nou, lluent el seu màxim esplendor.Atesa la llum que hi havia, la questió era tenir nitidesa, vaig usar el teleconvertidor 1.4 i tancar el diafragma fins a f:11(equivalent).1/200s amb trípode. Voilà.




Anas plathyrynchos

Gallinula chloropus
Evidentment d'animals com les polles d'aigua "no tenia fotos"; tornem-hi.Obviament una cosa que no he perdut és saver on trobar la fauna.La cosa es posa molt més fàcil.Aquí la composició també demanava el teleconvertidor, si més no per tal de que no quedés gaire petita, es a dir  Nikon D300s+500mm+tc14+trípode.
Una setmana després vaig decidir de tornar pel mateix lloc i voilà, polla blava encara que la llum no acompanyava tant la foto va quedar com amb un aire mes intimista.


I així de mica en mica el meu arxiu creix de nou tot esperant ...