Segona part de una sesió hiper productiva

Però començaré ara amb uns visitants que molesten a les aus salvatges.I es que els gats domèstics no han perdut mai els instints depredadors i campen sense control arreu.Aquest buscava algun ocell en el pi del que baixava

                               Curios esturnell , amb la part superior del bec massa desenvolupada...

                              
                               Tallarol cap negre(Sylvia melanocephala), sigma 500 amb convertidor 1.4

Tinc tantes fotos d'ahir que això es només un tast .Gràcies a la branca!!

Una de les sessions més productives últimament.

Ahir , 26-1-2011, va ésser un dia per recordar, a la meva excursioneta habitual a les Filipines es va afegir una sobreproducció del llogaret que tinc a prop de Gavà. Mai havia vist res similar.como he comentat a fotonatura potser era el fet de que la branca on es posaven el ocells estava banyada pel sol, cosa que la feia molt atractiva tenint en compte que estavem a -1,5ºC.En resum ahir en dues hores i mitja vaig fer més de 300 fotos.La cosa va arribar a esser tan exagerada que vaig arribar a tenir CINC merles en una branca de uns 80 cm de llarg.D'aixo no tinc fotos donat que va durar un moment i amb el 500 muntat no hagués sortit rés de bo.
Per si la cosa no fos suficient , la maresma de les Filipines ens va regalar amb la presència d'un Cigne mut(Cygnus olor) a la Vidala, que pujo i dóna el tret de sortida a les fotos d'ahir.

Una sessió productiva o la bellesa invernal de les anàtides(2)

Sota aquestes línies un xarxet i un ànec xiulaire, espècies que no falten mai al delta i que la segona es deixa veure ultimament més a les Filipines(a distància de foto evidentment).

Les dades: el xarxet 1/1250s a f:6.3 amb el 500mm i el xiulaire 1/400s a f:11, 500mm i teleconvertidor 1.4x.

Aquestes fotos testimonien que el delta del Llobregat és un dels millors llocs d'Europa on fotografiar ánecs de superfície.La foto de baix està dedicada al griset,  500mm ,1/1000s a f:6.3

Una sessió productiva o la bellesa invernal de les anàtides(1)

El passat 18-1-2011, el Remolar Filipines ens va regalar una sessió molt productiva  des del punt de vita de les fotos, ignoro si es que per que feia temps que no em passava per allà i portava el "mono" o bé aquell dia teníem a la fauna "receptiva" .
El cas és que vaig fer unes quantes fotos més aviat bonetes que són les que ara presento.

Evidentment , Nikon D300s i el meu vell company sigma 500mm EX HSM.                       
                                                              

Si que vull destacar els valors naturals, una vegada més, del vell Delta del Llobregat,que m'ha vist néixer com a naturalista i fotògraf de natura, i que totes les imatges que vaig pujant aquí  en testimonien, que malgrat la reducció progressiva i l'aillament dels diferents nuclis naturals, encara ens regalen escenes úniques, i si alguna autoritat em llegeix que tingui consciència de que això és el que queda de de un espai immens, que per cert serà objecte d'un post futur, on intentaré donar una idea del passat d'aquest tan particular espai.

En homenatge a Félix Rodríguez de la Fuente

Aquesta presentació constitueix el meu homenatge particular al gran referent de molts de nosaltres en el despertar de la conciència mediambiental.Aquest any  que acava es compleixen trenta anys de la seva tràgica mort a Alaska, i que jo només amb tretze anys vaig lamentar profundament.Naturalment, "EL HOMBRE Y LA TIERRA" no serie el mateix sense la seva música particular. He posat la música de Antón García Abril, penso que indispensable, i que completa una sèrie de fotos fetes per mí que no tindrien el mateix  pes.Gràcies.

Tormenta el set de setembre ...

De l'any que ja s'acava.Va coincidir que jo en aquell moment no tenia la Nikon D300s per tema d'avaria(solucionat en garantia, i molt ben gestionat pel venedor, ECI, en un mes).I es aquesta una rao que em va acavar de convèncer per tenir sempre una càmera de recanvi.Si hagués venut la D200, aquesta foto no estaria al meu estoc.

Les dades: Nikon D200, trípode , 100 iso , 30 seg. a f:8.

Sense mans...

Una foto de Mallerenga blava no té res de particular, molta gent en té.El que fa diferent aquesta presa es el fet de que està feta amb comandament a distància inalambric.

Tinc una menjadora visitada regularment per unes quantes espècies d'ocells.El cas és que l'enclavament ideal per l'equip de fotos no és  precisament perfecte per al fotògraf.La sol.lució és doncs observar des de un altre punt i fer la foto amb el comandament havent preenfocat a la branca.Dit i fet;obviament , l'ocell no es posa sempre on un espera , he tallat caps, ales, potes ...Però  aquesta va sortir bé.