And the Oscar goes to... Volver a empezar

Així es, fa anys que em dedico a fer fotos i ja havia pres mesures però mai estem fora de perill i ho he perdut tot en digital.Sempre diuen que es te que fer còpia de seguretat de les nostres imatges i un bon dia fa ara un any em vaig decidir a comprar un nou disc dur per salvaguardar tantes hores de feina. Formatejat i en caixa, preparat per rebre fotos i.... clec clec clec, el vell va decidir de no treballar mes en aquell instant.
Mentre el vell espera per passar per una empresa especialitzada en recuperar dades, que recordem sempre cobren un bon diner per la seva feina, jo torno a començar... A començar com si fos de zero.

Les fotos que pujaré son les últimes  i alguna recuperada de les tarjes amb el corresponent software i d'altres  que  es van salvar per estar en el "lloc equivocat".

Es el cas d'aquesta xinxe , que , com un  polissó, va arribar en un menat de bledes.Dit i fet ;sessió fotográfica i pas cap a la posteritat.Es ben probable que l'artista ja no estigui entre nosaltres.La foto té mes d'un any.

La foto que ve a continuació estava com fóssil en una tarja de memòria, tot esperant que el software de recuperació de imatges la tornes a veure.Es tracta d'un caiman d'ulleres(Caiman crocodilus)típic de l'Amazonia.La imatge demostra que a mes de a  la natura es poden fer fotos en entorns controlats.La cosa es que el fons quedi difuminat o en certa manera anul.lat. Es important precisament per això també tenir un objectiu amb una obertura màxima gran; la foto es va fer amb el Nikon Afs 80-200mm f:2.8, a f:4,5, subexposant -1,33 eV(així també marxa el fons donat que estem enfosquint el resultat final).

El toc de gràcia el va posar el vidre en el que vaig recolzar l'objectiu, i es que amb mig segon d'exposició i a ma era impossible que sortís quelcom "potable".



Caiman crocodilus



La subseguent feina era tornar a començar amb la fauna, es a dir tornem al Delta.

La primera cosa que es troba per abundància son els ánecs, vist que "no tenia fotos d'anecs" aquest collvert va ésser la primera "víctima".Si hi afegim que era(i encara gairebe es) hivern aquest mascle es va presentar amb el plomatge tot nou, lluent el seu màxim esplendor.Atesa la llum que hi havia, la questió era tenir nitidesa, vaig usar el teleconvertidor 1.4 i tancar el diafragma fins a f:11(equivalent).1/200s amb trípode. Voilà.



Anas plathyrynchos



Gallinula chloropus

Evidentment d'animals com les polles d'aigua "no tenia fotos"; tornem-hi.Obviament una cosa que no he perdut és saver on trobar la fauna.La cosa es posa molt més fàcil.Aquí la composició també demanava el teleconvertidor, si més no per tal de que no quedés gaire petita, es a dir  Nikon D300s+500mm+tc14+trípode.
Una setmana després vaig decidir de tornar pel mateix lloc i voilà, polla blava encara que la llum no acompanyava tant la foto va quedar com amb un aire mes intimista.

I així de mica en mica el meu arxiu creix de nou tot esperant ...