Sigma 500mm f:4.5 Ex HSM+ Nikon D200

He publicat el test del objectiu amb convertidor.Ara toca el del objectiu a pèl.

Començo per l'autofocus: ràpid i precis amb qualsevol dels sensors, encara que estic segur que un Nikon millorará més encara.

Anem al rendiment óptic.En aquesta imatge comparativa es pot veure una progressió de la qualitat óptica, que en aquestes imatges s'aprecia facilment, encara que es molt mes discret que si portes convertidor 1.4.En pràctica l'objectiu es utilitzable amb qualitat a qualsevol obertura(encara que si volem excel.lencia posem-lo a f:8).De totes maneres les imatges borroses que obtinguem són molt més degudes a un enfoc imprecis(recordem que es un 500 i la mes petita imprecisió d'enfoc implica una imatge borrosa) que a la falta de qualitat òptica.
Fixeu-vos, i donat que és una imatge robada del Fast Stone podeu apreciar el pic dels histogrames respectius, mes petit com més tancat està el diafragma.

Sigma 500 f:4.5 EX HSM, provat amb convertidor Nikon Tc14E-II

Aquesta serie de fotos pretén aclarir les coses sobre l'us d'aquest accessori en cas de ser utilitzat.
A la primera foto feta a la obertura fotomètrica de f:6,3 podem veure que el contrast es prou dèbil i la imatge es una mica boirosa.Això vol dir que en condicions normals no totes les fotos seràn adequades.Jo recomanaria que el motiu no fos gaire lluny sino tindrem problemes de falta de nitidesa.En cas de primers plans no posa gaires problemes.
Les dues següents fotos conformen una progressió evident de la qualitat d'imatge.La obertura F:8 pot esser utilizada amb tranquilitat donat que la qualitat ha fet un bon salt en endavant(jo tanco normalment fins a f:9, un F:stop complet)A f:11 la qualitat es optima en tots el sentits i la combinació objectiu mes convertidor dona el màxim possible opticament(hauria de provar-ho a f:16, algun lloc web afirma que encara progressa una mica més, això mes endavant).
La crítica vindria de la part de la obertura utilitzable, es a dir, un objectiu com un 500mm, que requereix velocitat per treure'n imatges nítides, necessita una obertura màxima plenament utilitzable(parlem del cas amb el 1.4 per no despistar-nos).Així en pràctica em trobo que estic fent servir aquest equip a partir de f:9, cosa que restringeix la seva utilització a llocs on no hi falti la llum, deixant-me molt poc marge de maniobra.De totes maneres amb una màquina digital sempre es pot pujar l'index Iso(en el meu cas fins a 800iso), encara que els amants de la qualitat preferiran de quedar-se a baixos iso i no poder per exemple fotografiar escenes d'acció.

I l'autofocus?, amb la D200, queda restringit al sensor del mig amb bons resultats, amb una perdua de velocitat evident.En conclusió, utilitzable sempre i quan no se li demani rapidesa i precisió a l'hora.Haig de recordar aquí que el convertidor Nikon en principi no pot ésser muntat en aquest objectiu, se l'ha de modificar.(amb la perdua de garantia que suposa)guanyant ventall en els objectius modificables sense perdre avantatges.
L'altra cosa es que aquest convertidor posat així no transmet la obertura resultant sino la del objectiu sol (una obertura fotomètrica de F.6.3 es visualitzada com f:4.5)


Fe d'errors: en la imatge indicada com a f:4.5 la obertura fotometrica es de f:6.3
i havia d'haver-ho. corregit

Mes foto infrarroja, i aquesta vegada en color.

Partir d'una imatge no infrarroja i modificar-la per que "ho sigui" es ben conegut el sistema.Pero "fabricar-ne" una en color comporta una altra problemàtica.La primera cosa que m'he trobat es que en jugar amb el mesclador de canals, el to i la saturació el detall queda absolutament bufat.La imatge queda absolutament borrosa donat que a la informació colorimètrica li estem demanant massa.
Ara passaré a descriure el mètode que he seguit per aconseguir aquesta foto.
1)-Obrir la foto amb Photoshop, en aquest cas partim d'un raw que faré pujar de tamany fins a 24mp, amb la finalitat de no perdre detall a l'hora de treballar exagerant colors.

2)-El següent pas es anar a "capa" i polsar sobre "duplicar capa", la renombrarem com (per exemple) capa IR.

3)-Treballant sobre aquesta capa(així no perdem el original) entrem de nou a "capa", polsem "nueva capa de ajuste", i anem a "mezclador de canales", donem OK

4)-Posem el vermell a 11%, el vert a 200%, i el vermell(i aixo es orientatiu, ja que es tracta en aquest cas de canviar els colors verts per grocs i que no es tornin gaire taronjas, i saturar al màxim possible els blaus i cians) a -60%.

5)-I aquí comencen les diferències amb el mètode pel blanc i negre, enlloc de polsar monocromo en el mesclador de canals donem "OK"

6)-Ara toca canviar el tamany de la imatge, en el meu cas la he baixat fins als 6Mp, de forma que la perdua de detall quedi compensada per l'empetitiment de la imatge.

7)-Guardem la imatge(si es en JPG amb poca compressió), renombrant-la i tormem a obrir-la.

8)-Anem a imagen-ajustes-tono/saturación i editem per separat els cians o blaus(segons sigui la foto, s'ha provar sobre la marxa) i els grocs, jugant amb el tó per acavar d'ajustar la imatge i amb el contrast per donar-li densitat.

Et voilà...

I ara una altra.Fonts del Llobregat...

Fotografia infrarroja

A través de diversos tutorials, a Youtube se'n troben molts he practicat fotografia infrarroja.De totes maneres el resultat no es del tot convincent i no es, evidentment del nivell de una càmara modificada o bé una analògica anb pel.lícula infrarroja.Llavors me les he hagut d'empescar per arribar als resultats o aproximar-me als resultats que he vist.Al procediment de Photoshop de crear una capa i una d'ajust i jugar amb el mesclador de canals per regular colors, he hagut de treballar amb brillo, contrast i enfoc en etapes successives.I per divertir-me, una mica de color.

Més Banyoles

Un reflexe , una llum, un lloc on descansar i perdre la vista, respira...

I al costat de Banyoles, l'ermita de Santa Maria de Porqueres

Ah , el llac de Banyoles...

Em sembla que tot el que tingui una màquina de fer fotos i tingui una mica de sensibilitat considera Banyoles com un bon destí.Totes les vegades que he anat
n'he fet unes quantes de fotos...

Sssshhht!

Aquesta foto no es podia fer, però aprofitant um momentet, vaig disparar.
Es l'interior de la catedral de Girona.

Aquesta foto mereix un comentari apart per la dificultat tecnica que suposa.El fet es que la torre de l'esglèsia del fons es massa il.luminada i impedeix una exposicio equilibrada de la foto.O queda bé la torre (i la resta fosc), o be la resta queda ben exposada i la torre cremada o en el límit.En aquest cas Nikon Capture Nx m'ha ajudat a salvarla.(si no hagués editat el negatiu digital , impossible).

Panorama sobre el riu

Fer una panoràmica ben feta i enganxant moltes fotos resulta complicadíssim(perque es tenen que agafar molts punts de referència), pero sempre existeix la possibilitat d'enganxar-ne un parell o tres i fer-ho rotant la cámara.Això sí, millor que no sigui amb gran angular(tot i que els programes actuals ho permeten).
Aquesta imatge reuneix uns 18 megapíxels...

Girona a principis de desembre.

La part del pont sobre el riu de girona sempre resulta extremadament fotogènica, i una visita a aquesta ciutat sempre mereix que porti la càmara de fotos.En aquesta serie veureu la meva visio personal quan es feia fosc(el millor moment per fotografiar una ciutat podria ésser aquest)

Benvinguts

Benvinguts a tots el que vegin aquesta pagina.En aquest blog provaré d'expressar les meves inquietuds i sobretot pujar fotografies que no tenen perqué ésser de Natura, encara que és la meva branca principal.